La classe d'avui ha estat especial, ja que ens ha visitat Mari Carmen Díez, psicòloga, dirctora i escriptora entre altres coses. La veritat que he assistit a diverses xerrades de Mari Carmen i sempre me'n vaig amb la mateixa sensació de positivitat i sobretot em fa recordeu perquè estudi aquesta professió.
La xarrada d'avui tractava el tema de "Parlem de parlar" on l'escriptora ens ha explicat les seues experiències personals a classe amb els nens / es i sobretot la importància que té el deixar-los parlar durant tot el curs, no solament en l'estona de l'assemblea. Els nens / es ha de saber resoldre els problemes quotidians parlant i dialogant entre ells / es. La veritat que la xarrada ha estat meravellosa i atractiva, perquè com sempre explica la seua pròpia història, ja que anota tot el que li passa a classe i li sembla interessant. Sens dubte em quedo amb una de les anècdotes que ha comptat en la qual els explica als seus alumnes / as com s'escriu una carta i els diu que han de escriure cartes entre els companys / es i deixar-la a la bústia de classe. Un dels alumnes es va escriure 1a carta per a él mateix en la que posava ¡Aupa Manuel !, per la angoixa de si es quedava sense carta.
Experiències com aquestes em fan adonar-me compte de la improtancia d'aquesta professió i el que ens aporten els més petits en el nostre dia a dia. Són excepcionals i cada dia és una nova aventura, ja que ells sempre tenen alguna cosa amb el que sorprendre't. Molts dies vull llençar la tovallola ja que no és una de les professions més reconegudes, però per dies com avui tot val la pena, Mari Carmen ens ha fet recordar per que estem aquí, i això m'encanta.
És veritat que de boca d'ella tot és més fàcil i que a la vida real no és de color de roses, però com bé ha contestat a la meva pregunta l'experiència tot ho cura. Per això, intentaré absorbir tot el que pugui per qu 'emissió classe sigui igual de dinàmica i de bona que la seua.
Gràcies Mari Carmen un plaer sens dubte.
No hay comentarios:
Publicar un comentario