lunes, 20 de febrero de 2017

Mari Carmen Díez Navarro - Parlem de parlar



La classe d'avui ha estat especial, ja que ens ha visitat Mari Carmen Díez, psicòloga, dirctora i escriptora entre altres coses. La veritat que he assistit a diverses xerrades de Mari Carmen i sempre me'n vaig amb la mateixa sensació de positivitat i sobretot em fa recordeu perquè estudi aquesta professió.


La xarrada d'avui tractava el tema de "Parlem de parlar" on l'escriptora ens ha explicat les seues experiències personals a classe amb els nens / es i sobretot la importància que té el deixar-los parlar durant tot el curs, no solament en l'estona de l'assemblea. Els nens / es ha de saber resoldre els problemes quotidians parlant i dialogant entre ells / es. La veritat que la xarrada ha estat meravellosa i atractiva, perquè com sempre explica la seua pròpia història, ja que anota tot el que li passa a classe i li sembla interessant. Sens dubte em quedo amb una de les anècdotes que ha comptat en la qual els explica als seus alumnes / as com s'escriu una carta i  els diu que han de escriure cartes entre els companys / es i deixar-la a la bústia de classe. Un dels alumnes es va escriure 1a carta per a él mateix en la que posava ¡Aupa Manuel !, per la angoixa de si es quedava sense carta.

Experiències com aquestes em fan adonar-me compte de la improtancia d'aquesta professió i el que ens aporten els més petits en el nostre dia a dia. Són excepcionals i cada dia és una nova aventura, ja que ells sempre tenen alguna cosa amb el que sorprendre't. Molts dies vull llençar la tovallola ja que no és una de les professions més reconegudes, però per dies com avui tot val la pena, Mari Carmen ens ha fet recordar per que estem aquí, i això m'encanta.

És veritat que de boca d'ella tot és més fàcil i que a la vida real no és de color de roses, però com bé ha contestat a la meva pregunta l'experiència tot ho cura. Per això, intentaré absorbir tot el que pugui per qu 'emissió classe sigui igual de dinàmica i de bona que la seua.

Gràcies Mari Carmen un plaer sens dubte.











lunes, 13 de febrero de 2017

L´alumnat nouvingut

Què en penseu?


  • Calen adaptacions curriculars per a l´alumnat nouvingut?


Si, se podria posar-les llibres adaptats pera que le siguera més fàcil les classes i poc a poc anar introduint la llengua.


  • És convenient que comencen a estudiar en la llengua minoritzada?
Si, ja que com tenim la base de la llengua alta, puguem facilitar el aprenentatge aprenen la llengua minoritzada que és la que necessite un reforç.

  • És convenient i/o possible l´us de la llengua de l´alumnat nouvingut a l´aula?

Seria difícil parlar molts de temps en l´aula perquè no hi ha tant temps. Si que puguen preguntar-le coses en la seua llengua i que sapia que la seua llengua també es important, que es senta integrat en classe.

13/02/2017

Quins coneixements de la L1 servirien a un alumne castellanoparlant en l´aprenentatge de la L2 si es tractara de valencià?

En genral, pensem que les estructures gramatical, el lèxic, vocabulari...


lunes, 6 de febrero de 2017

Debat



Lambert

"Aquella comunitat que desitge aconseguir una societat bilingüe, haurà de prioritzar en els primers anys d´aprenentatge dels xiquets i les xiquetes la llengua minoritzada"

Es a dir, es necessari que per a que el xiquets pugen llegar al bilingüisme han de practicar la llengua minoritzada, ja que es la que menys se reforça perquè no es parle en el seus àmbits d´us.
Cal aprofitar els primers anys que el xiques absorbien molts els conceptes per a impartir  les dues llengües al mateix nivell, donant-li la mateixa importància.

Personalment crec que l´escola està mal repartida en quant al ensenyament de llengües, ja que tenim molt poc nivell de altres llengües encara que algunes les estudiem fins que eren xicotet. Aleshores alguna cosa estem fent malament .Crec que hauriem de treballar al menys dues llengües al mateix nivell i reforçar la menys practicada en casa, per a finalment arribar al bilingüisme que volem, perquè si no estarem estudiant una llengua que futurament no ens servirà per res.

Hi ha que recolzar les llengües en classe i donar-les l´importància que es mereixen, ja que avui les llengües son fonamentals per a arribar a opositar o a fer una carrera en condicions. En qualsevol treball demanen un mínim de base en anglès per exemple, o encara de valencià en aquesta comunitat. Pense que es molt important que el xiquets sigan conscients des de xicotets que les llengües formen part de la nostra vida.


Qué penseu? Poseu les vostres opinions.


Resultado de imagen de bilinguismo








Algunes preguntes

Què entens per primera llengua (L1)?
La llengua que vaig aprendre al nàixer

Es pot tindre més d´una primera llengua? 
Si, per exemple, quan el pare es àrab i la mare de Madrid.

Creus que l´expressió llengua materna es exacta?
No, no es solament la llengua de la teua mare.

Què vol dir llengua preferent?
La llengua que parles normalment, la que utilitzes en el teu entorn.

Por canviar la llengua preferent al llarg de la vida?
Si, perquè si per circumstàncies canvies de lloc de viure, parlaràs altra llengua.

Què entens per segona llengua (L2) ?
Altra llengua que tu parles, ho estàs aprenen per a adquirir-la futurament.

Què entens per bilingüisme?
Una persona que parla dues llengües al mateix nivell.

Què entens per bilingüisme?
Una persona que parla varies llengües al mateix territori.


viernes, 3 de febrero de 2017

Entrevista a Francesco Tonucci

Avui en el nostre bloc tenim a Francesco Tonucci, pensador, psicopedagog i dibuixant italià que dóna la seua opinió a les següents preguntes.


L´ educació és el motor que promou la competitivitat de l'economia. Què opines?


Igual que Francesco pense que l' escola hauria de promoure l'aprenentatge cooperatiu i no competitiu.Des de l'aprenentatge competitiu només hi ha un guanyador i la resta perdedora, en canvi en el cooperatiu tots són guanyadors, aprenen dels seus iguals. Com a futurs mestres hem de tenir present aquest aprenentatge per a arribar a aconseguir els nostres objectius amb el nostre grup classe.



Hi ha assignatures i altres que distrauen?


 En la meua opinió creiem que no hi ha assignatures importants o que distrauen. A dia d'avui hi ha una jerarquia quan assignatures on matemàtiques, castellà o ciències són els pilars i en canvi, música o art són assignatures “inservibles”. Pensem fermament que cal donar-li la mateixa importància a totes les assignatures ja que si citem a Garner tenim 7 intel·ligències i cal treballar-les per igual, ja que finalment cadascun es decantarà segons les seues habilitats o preferències per una o una altra. Personalment creiem que a dia d'avui hi ha creences errònies; “como se't donen malament les matemàtiques, no vals per a estudiar”.




En la LOMQE  no hi ha rastre de la educació infantil?

La societat no és conscient de la importància de l'educació infantil. Abans portaves als teus fills a la guarderia perquè “te els cuidaren” mentre treballaves. A dia d'avui açò no ocorre, les escoles infantils i col·legis, estan especialitzades per a formar els fonaments dels xicotets ja que necessiten adquirir una sèrie de conceptes imprescindibles per a una correcta evolució acadèmica. En aquesta etapa es construeix la personalitat del xiquet. No solament juguem, vam crear persones i no es valora com es deuria.


¿Qué significa educar en la diversitat?¿ Millor separem pel rendiment?

Significa educar a través de la societat, aprendre de les persones que tenen dificultats i viceversa. Crec que no és bé separar pel rendiment, un xiquet pot destacar en moltes àrees i pot ajudar al que no, d'altra banda aqueix xiquet no pot manejar totes les àrees hi haurà en moltes que flaquege i podrà obtenir ajuda també dels seus iguals.



La LOMQE vol recuperar el sistema de revàlida. La seua opinió ?

Pense igual que Tonucci que cal valorar el procés i no fixar-se només en el resultat final. No pots jugar-te tot a una carta, ja que pots tenir un dia dolent i no se t'ha de valorar per aqueix únic dia, sinó per tota la trajectòria educativa. Tampoc estem 100% d'acord amb la selectivitat, s'hauria de valorar la nota de batxiller ja que ací es pot veure el procés del curs i no deixar tot en mans d'un dia tot el que has fet durant 2 anys.



Què podem fer per a evitar aquest procés a temps passats?

Una de les propostes seria formar als professors amb una mentalitat més oberta, global i creativa; a més de canviar la normativa, moltes vegades és el motiu que frena la implementació d'aqueixa metodologia. Ja que moltes vegades per la desconfiança de la família o el no suport de l'escola comporta a no poder realitzar una sèrie de canvis més creatius adaptats a les necessitats creatives del xiquet i de l'actualitat. A més que moltes vegades no ens adonem dels recursos que tenim al nostre al voltant són d'utilitat, en comptes de vivenciar els conceptes, els memoritzem.




Perquè és important l'educació pública ?

Personalment recolze l'educació pública ja que obri les portes a moltes famílies a tenir una educació, ja que d'una altra manera se'ls faria més difícil econòmicament. A més, en els col·legis privats et demanen una sèrie de requisits que no tots els pares poden assumir, ja siguen econòmics, socials o culturals. Si privatitzem l'educació el que en realitat estem fent és comercialitzar l'educació. Per açò hem de recolzar i promoure l'educació pública, per a progressar com a societat i donar una oportunitat a tothom.


Perquè és important l'educació?

En primer lloc és un dret per a tots els ciutadans, ja que et dóna l'opció de sentir-te realitzat perquè t'educa i et forma per a un futur. L'educació és la base central, on es col·loquen els primer fonaments que a poc a poc, al llarg de la vida anirem construint. Pensem que les persones constantment s'estan formant, en múltiples contextes que ens van aportant algun aprenentatge. Com bé exposa Tonucci “El ser educat et dóna felicitat i et fa sentir-te realitzat”



Resultado de imagen de Frases de Tonucci jo crec que se podria





Finalment m´agradaria deixar estes dues linias per a reflexionar, que opineu?

Fa anys vaig créixer un pajest Laos estava assegut al marge d´un camp...
 Li vaig preguntar; qué fas?
Va respondre; escolte l´arròs que creix.

Personalment crec que aquestes linies façen referència a que hi ha que tomar-se les coses con calma, ja que com tots sabem no es pot escoltar l´arròs créixer. A la vegada aquestes linies m´recorden al pensament de Tonucci de que no hi ha que  separar als alumnes per rendiment, ni qualificar els conceptes de tots els anys en un sol examen. Cadascun te el seu ritme i ha que respectar-ho, no fa falta competir entre nosaltres per a arribar més ràpid a la meta, podem arribar tots junts ajudant-nos de manera cooperativa i aportant experiències els uns dels altres.



Gràcies a tots i en especial al nostre amic Tonucci espere us haja agradat aquesta entrada i ens veiem promte!



miércoles, 1 de febrero de 2017

La meua experiència personal amb la llengua

Ventall lingüístic 



Des de que vaig nàixer en Alacant parle castellà, ja que en la meua casa es la llengua principal (color morat). Tota la meua família parla en castellà i ho escolte des de xicoteta en el meu àmbit familiar, que amb el pas del temps he anat aprenen.

Als 4 anys vaig començar a escoltar valencià (color verd) en la escola i fins i tot en la meua casa un poquet, ja que el meu pare diu algunes paraules en valencià. Actualment en la escola tinc assignatures en valencià i el practique, se n’adona millor parlar que escriure. Pel temes fogueriles escolte molt valencià, aleshores no he deixat de escoltar-ho quasi mai, malgrat no parlar-ho diàriament.

La tercera llengua que vaig aparèixer en la meua vida va ser el anglès (color groc)  a les 6 anys, m’agradava molt anar a anglès en la escola, però amb el pas del temps no he aconseguit  tenir bon nivell. Actualment estic en una acadèmia per a continuar practicant i traure el B1 per a la titulació de la carrera, he millorat molt en la comprensió i cada vegada m’agrada un poc més.



L´última llengua que vaig aprender va ser francès (color rosa) als 13 anys quan van començar l’institut. Vaig anar a francès 4 anys seguits y me va agradar moltíssim. Vaig aprener molt més que anglès, aleshores podia parlar i escriure en un nivell bàsic ja que durant el període de estudi vaig obtenir el A2. M´agradaria reprendre les classes i anar a França a practicar i obtenir el nivell màxim.