Avui en el nostre bloc tenim a Francesco Tonucci, pensador, psicopedagog i dibuixant italià que dóna la seua opinió a les següents preguntes.
L´ educació és el motor que promou la competitivitat
de l'economia. Què opines?
Igual que Francesco pense que l' escola hauria de
promoure l'aprenentatge cooperatiu i no competitiu.Des de l'aprenentatge
competitiu només hi ha un guanyador i la resta perdedora, en canvi en el
cooperatiu tots són guanyadors, aprenen dels seus iguals. Com a futurs mestres
hem de tenir present aquest aprenentatge per a arribar a aconseguir els nostres
objectius amb el nostre grup classe.
Hi ha assignatures i altres que distrauen?
En la meua opinió creiem que no hi ha
assignatures importants o que distrauen. A dia d'avui hi ha una jerarquia quan
assignatures on matemàtiques, castellà o ciències són els pilars i en canvi,
música o art són assignatures “inservibles”. Pensem fermament que cal donar-li
la mateixa importància a totes les assignatures ja que si citem a Garner tenim
7 intel·ligències i cal treballar-les per igual, ja que finalment cadascun es
decantarà segons les seues habilitats o preferències per una o una altra.
Personalment creiem que a dia d'avui hi ha creences errònies; “como se't donen
malament les matemàtiques, no vals per a estudiar”.
En la LOMQE
no hi ha rastre de la educació infantil?
La societat no és conscient de la importància de
l'educació infantil. Abans portaves als teus fills a la guarderia perquè “te
els cuidaren” mentre treballaves. A dia d'avui açò no ocorre, les escoles
infantils i col·legis, estan especialitzades per a formar els fonaments dels
xicotets ja que necessiten adquirir una sèrie de conceptes imprescindibles per
a una correcta evolució acadèmica. En aquesta etapa es construeix la
personalitat del xiquet. No solament juguem, vam crear persones i no es valora
com es deuria.
¿Qué significa educar en la diversitat?¿ Millor
separem pel rendiment?
Significa educar a través de la societat, aprendre de
les persones que tenen dificultats i viceversa. Crec que no és bé separar pel
rendiment, un xiquet pot destacar en moltes àrees i pot ajudar al que no,
d'altra banda aqueix xiquet no pot manejar totes les àrees hi haurà en moltes
que flaquege i podrà obtenir ajuda també dels seus iguals.
La LOMQE vol
recuperar el sistema de revàlida. La seua opinió ?
Pense igual que
Tonucci que cal valorar el procés i no fixar-se només en el resultat final. No
pots jugar-te tot a una carta, ja que pots tenir un dia dolent i no se t'ha de
valorar per aqueix únic dia, sinó per tota la trajectòria educativa. Tampoc
estem 100% d'acord amb la selectivitat, s'hauria de valorar la nota de
batxiller ja que ací es pot veure el procés del curs i no deixar tot en mans
d'un dia tot el que has fet durant 2 anys.
Què podem fer per a
evitar aquest procés a temps passats?
Una de les
propostes seria formar als professors amb una mentalitat més oberta, global i
creativa; a més de canviar la normativa, moltes vegades és el motiu que frena
la implementació d'aqueixa metodologia. Ja que moltes vegades per la
desconfiança de la família o el no suport de l'escola comporta a no poder
realitzar una sèrie de canvis més creatius adaptats a les necessitats creatives
del xiquet i de l'actualitat. A més que moltes vegades no ens adonem dels
recursos que tenim al nostre al voltant són d'utilitat, en comptes de vivenciar
els conceptes, els memoritzem.
Perquè és important
l'educació pública ?
Personalment recolze l'educació pública ja que obri les portes a moltes famílies a tenir una
educació, ja que d'una altra manera se'ls faria més difícil econòmicament. A
més, en els col·legis privats et demanen una sèrie de requisits que no tots els
pares poden assumir, ja siguen econòmics, socials o culturals. Si privatitzem
l'educació el que en realitat estem fent és comercialitzar l'educació. Per açò
hem de recolzar i promoure l'educació pública, per a progressar com a societat
i donar una oportunitat a tothom.
Perquè és important
l'educació?
En primer lloc és
un dret per a tots els ciutadans, ja que et dóna l'opció de sentir-te realitzat
perquè t'educa i et forma per a un futur. L'educació és la base central, on es
col·loquen els primer fonaments que a poc a poc, al llarg de la vida anirem construint.
Pensem que les persones constantment s'estan formant, en múltiples contextes que ens van aportant algun aprenentatge. Com bé exposa Tonucci “El ser educat
et dóna felicitat i et fa sentir-te realitzat”
Finalment m´agradaria deixar estes dues linias per a reflexionar, que opineu?
Fa anys vaig créixer un pajest Laos estava assegut al marge d´un camp...
Li vaig preguntar; qué fas?
Va respondre; escolte l´arròs que creix.
Personalment crec que aquestes linies façen referència a que hi ha que tomar-se les coses con calma, ja que com tots sabem no es pot escoltar l´arròs créixer. A la vegada aquestes linies m´recorden al pensament de Tonucci de que no hi ha que separar als alumnes per rendiment, ni qualificar els conceptes de tots els anys en un sol examen. Cadascun te el seu ritme i ha que respectar-ho, no fa falta competir entre nosaltres per a arribar més ràpid a la meta, podem arribar tots junts ajudant-nos de manera cooperativa i aportant experiències els uns dels altres.
Gràcies a tots i en especial al nostre amic Tonucci espere us haja agradat aquesta entrada i ens veiem promte!
