Aprendre a escriure

En aquest vídeo puguem vore el procés de lectoescriptura d´una xiqueta anomenada Gal·la, de 4 anys, on el seu pare fa un seguiment durant unes quantes mesos del seu procés lectoescriptor.
El vídeo amb atjuda de les especialistes parla de que hi ha que esperar a que el xiquet tinga la maduració cognitiva per a poder escriure i llegar. Es per això que vem el procés de la Gal·la de com ho hauríem de fer correctament.
Puguem ver com la Gal·la fa un procés sintètic, va des de la lletra fins a la paraula i així avança fins a puguer llegar i escriure.
El vídeo m´ha agradat molt, perquè crec que el procés de la lectoescriptors es molt abstracte si no el veig, perà això em pareix interesant, puguer veure el procés de primera mà.



              
                           https://www.youtube.com/watch?v=zT_qiUZ0aWI&t=1321s

Exercicis etapa lectoescriptura

Alguns mestres consideren que "el xiquet fa el pas més important en l'adquisició del codi escrit, quan comença a escriure sil·làbicament". Explicar les característiques fonamentals de l'etapa sil·làbica i raonar la importància de la mateixa.

• El xiquet descobreix la relació formal entre l´escriptura i la pauta sonora.
• Té capacitat de discernir clarament cada  segment.
• Extableix relació síl·laba = lletra.

Les fases son:
Correspondència quantitativa

• Fragmentació de la tira fònica.
• Identificació de les síl·labes com a segments de l´oralitat.

Correspondència qualitativa

• Cada síl·laba, una grafia (vocal normalment, però a voltes consonant)

A partir de les etapes evolutives del desenvolupament de l'escriptura, interpretar i comentar en grup les produccions de l'exemple 6.9



Etapa; silàbica quantitativa,  en aquesta etapa el xiquet posa una paraula com a equivalencia a una sílaba.



Etapa; direnciada, en aquesta etapa els xiquets ja començe a dominar regles convencionals, deixa de fer formes per a escriure lletres sense sentit.



Etapa; sil·lábico alfabética, en aquesta etapa els xiquets el que fan es posar la majoria de les lletres, però no capten totes les elements sonors per això no escriuen totes les lletres.



Etapa; indiferenciada, en aquesta etapa primerenca les escriptures no reproduïxem grafies o lletres convencionals. Com puguem veure en el exemple, hi ha circles y línies.



Etapa; ací podem vore que el xiquet es troba en la etapa alfabética, ja que només té faltes de ortografía o es menja alguna lletra, com este cas "presumia = presumida".

Explicar les diferències i les semblances entre les dues següents etapes de l'evolució de la lectura: la fase logogràfica i la fase ortogràfica.

Logogràfica:

• Imita l´acte de llegir
• Establix hipòtesis a partir de formats, dibuix...
• Sol·licita que els adults li facen les lectures
• Aprén a reconéixer paraules model
• Cerca el significat del text escrit

Ortogràfica:

• Reconeix la identitat i l´ordre dels grafemes agrupats en unitats de sentit: els morfemes
• Reconeix la categoría i l´ordre de les parts de l´oració: la sintaxi del text
• Reconeix el tema, el tipus de text i la funció com a elements que configuren un text tant en la forma externa com interna. Elements que ajuden a anticipar el significat ia contruit la comprensió.

Xarrada Maite i Nuria

Avui he tingut el plaure d'escoltar la conferència que han vingut a donar-nos Mayte i Nuria, educadores del col·legi Miguel de Cervantes d'Elx. La veritat que ha sigut una conferència molt interessant a l'una que entretinguda, ja que ens han parlat de com elles organitzen les seues aules i les metodologies que utilitzen.

Hi ha hagut diverses coses que m'han resultat interessants, però cal destacar el fet de treballar per projecte, pels interessos de cada alumne/a. Ells/as són els que decideixen què, com i quan. Sóc de l'opinió igual que elles que quan els xiquets/as treballen alguna cosa que els agrada ho fan amb més interès i aprenen el doble, ja que ho estan manipulant i provant des de les seues pròpies carns.

Han comentat diversos projectes, però en concret un de la dama d'elche i un altre de còmics. La dama d'elche va ser un projecte espontani que van proposar per a un parell de dies, però que es va convertir en un extens projecte a causa de la demanda, cosa que igual que ella em sorprèn, ja que no pensaria mai que la dama d'Elx poguera donar tant joc amb xiquets/as, però, tot el contrari, saben bé com es va trobar aquesta i han volgut retratar-la de mil maneres diferents i fins i tot cercar-la pel carrer per a fotografiar-se amb ella. L'altre projecte nomenat, és el del còmic, és el que més em va agradar dels dos. Consistia a explicar-los com funciona un còmic i fins i tot realitzar-ho ells mateixos. Les fotografies que ens han mostrat era molt boniques i originals.

D'altra banda, han parlat una mica de la lectoescriptura, i el que he de destacar sens dubte és el seu afany per que els xiquets/as vagen al ritme que ells trien, elles no pressionen als alumnes/as amb que han de saber llegir i escriure al final de l'etapa, de fet, un dels tallers, el taller de lletres consisteix que els xiquets/as escriguen el seu nom al principi i al final del curs per a veure el progrés. Doncs bé, una de les xiquetes, cridada Carola, no se sentia preparada per a escriure el seu nom a principi de curs, la resolució d'aquest problema va ser deixar-ho en blanc i respectar la seua decisió, ja que finalment ho ha escrit quasi a la perfecció, quan ella s'ha sentit preparada.

Finalment, solament em queda agrair aquestes xarrades sobre les metodologies que tenen en classe i les anècdotes amb els més petits/as, açò aconsegueix que seleccione el que m'agradaria treballar i realitzar amb els meus futurs alumnes/as. Crec que ha sigut una xarrada bastant interessant a l'una que productiva personalment.

 

Pràctica: Joc de fer "tat"

• Relacionar el joc de fer tat amb les quatre habilitats innates proposades per Bruner.

Acció encaminada a aconseguir un fi.

Que el xiquet mitjans el joc avança el vocabulari per a aconseguir en aquest cas un joguet, en concret un pallasso.

L´adaptació a actuar en àmbits reduïts.

En aquest cas, el àmbit es la mare, el joguet i el xiquet que es el seu entorn pròxim.

L´alt grau de sistematització de les accions.

Automàticament com la mare el fa el joc el xiquet agafa la mecànica i de manera espontània sistematitza la acció d´aparició i desaparició.

La capacitat d´abstracció per a enfrontar-se amb contexts d´espai, temps i causalitat.

El xiquet és capaç d´identificar quan el joguet sort o s´amague en el espai que ho fa la mare

• Quines característiques té aquest joc que es puguem relacionar amb les característiques del llenguatge.

Com ja sabem el joc és el instrument que utilitzen en aquestas edats pera que el xiquets aprenda el conceptes i en aquest cas, introduïr vocabulari per a aprendre diferents característiques del llenguatge.

El que puguem relacionar es l´integració del vocabulari a poc a poc, ja que el xiquet en els primers mesos no parla, intenta interaccionar amb el joguet, però quan avança el joc la mare va vocalitzant millor i finalment el xiquet o fa amb ella. Adquirir el llenguatge mitjançant el joc.

• Comentari fet amb Esmeralda Soriano

Baby human

Baby human és un documental en el qual ens explica el procés d'adquisició del llenguatge que tenen els més xicotets.
Com bé sabem des que naix el xiquet està en contínua comunicació a través del plor, ja que és el fil conductor per a cridar l'atenció de l'adult. A mesura que van creixent els xiquets i xiquetes tenen la capacitat de diferenciar l'idioma escoltat en l'úter, que com hem pogut veure està demostrat per diferents estudis. El xiquet reacciona escoltant l'idioma matern abans que un altre que no haja escoltat anteriorment. Un altre dels estudis realitzats pel mateix mètode descobreix que no solament diferencien l'idioma, sinó també les paraules amb significat i sense significat.

Açò ens porta a la conclusió que els xiquets i xiquetes tenen una capacitat immensa d'absorció dels diferents idiomes que se'ls treballe des que naixen, i és un aspecte a tenir en compte per a treballar amb ells, la seua plasticitat.
En el documental, podem observar que hi ha altres aspectes importants en la comunicació amb el bebè com són; diferenciar emocions, l'assenyalar, la mirada, els gestos en general, són fonamentals a l'hora de comunicar-nos amb els xiquets i xiquetes. La diferència entre assenyalar un objecte o nomenar-ho sense assenyalar pot ser l'aprenentatge del mateix per a ells.
Altres aspectes que destaca el documental és l'ús del Baby talk, el parlar amb un to més agut, frases simples i amb molta gesticulació. D'aquesta forma fomentem la trucada d'atenció dels més xicotets i sobretot incentivem l'aprenentatge del llenguatge.

Finalment crec que en el documental Baby human, podem veure us beneficis que té un bon aprenentatge del llenguatge quan són tan xicotets, ja que tenen capacitats innates que quan són adults desapareixen. Per açò, no hi ha dubte que com més treballem amb els nostres alumnes i alumnes el llenguatge tindran més habilitats desenvolupades d'aquest.

Els tallers

Proposa´n una definició

Què entenem per racó?
Es un lloc definit de la classe que es posa durant mesos o tot el any per a treballar coses quotidianes o que motiven e interesen  als xiquets/es, per expemple el racó de lectura.

                                    

Què entenem per taller?
Una activitat que fem en grup en un periode determinant de temps i que te un producte final, per exemple taller de cuina. Pot incloure a les families o no.
             
                                   

Al teu parer, quines normes han de regir un taller?
Participació de les alumnes.
Respecte entre els companys i els materials.
El treball cooperatiu.
Està fet per a realitzar un producte final.

Comentem-ho

"Les llengües que s´apren i el professorar que les ensnya poden ser diferents, però cada alumne i alumna que les aprén és únic, i hauria de rebre un ensenyament que li permetera aplicar de manera estratègica, a l´adquisició de totes i cada una de les llengües que aprén. les capacitats cognitives, habilitats i destreses que posseïx"

Avans de preparar una classe  has de saber als alumnes/as que t'enfrontes, ja que no tots tenen el mateix ritme d'aprenentatge. És per això que tenim que tener en compte les competències de cada alumne/a, no tots tenim desenvolupades de la mateixa forma les diferents competències.

Personalment, aquesta frase em fa pensar que no té perquè aprendre's una llengua mitjançant unes altres sempre, no tothom tinene els mateixos mètodes de parendizaje i pot ser que una persona que sàpia moltes llengües li costa aprendre noves, malgrat tenir una bona base. No sempre valen les mateixes pautes per a tots/as, és una ajuda, però no sempre són aqueixes les més adequades.